reflexions/ramon mas

dilluns, 13 de maig del 2019

No ens volen entendre

Les eleccions són moments crucials per la moguda de personal polític. Els líders triats són els més adequats i efectius per dialogar? Mentre els llenguatges entre Catalunya i Espanya no siguin comuns, viurem en una torre de Babel permanent.


Resultat d'imatges de La torre de Babel espñolaEs fan l'orni o el suec. Iceta, alternativa del referèndum? De cap de les maneres. Una persona mai serà substitut de la voluntat d'un poble com a teràpia o panacea per combatre la llibertat secessionista legitima. L'estratègia sanchista amb un president català al Senat no farà tòrcer les vies de l'independentisme arrelat. Un Iceta federalista retòric, segons declaracions del 2017 a Barcelona, no imposarà la seva tesi hipotètica i rovellada a la Cambra Alta. Trencar el gel del diàleg paralitzat amb noves propostes estatutàries,  més inversions a Catalunya amb pluja de milions que mai arriben i la defensa de la llengua catalana consagrada fa dècades a través de l'escola immersionista, no són alternatives de renúncia a decidir.  O potser sí. Potser es tracta d'una oferta nacional mai vista a canvi de frenar un separatisme  preocupant que els tribunals no poden fer silenciar i que el 26-M s’estendrà al Parlament Europeu a través d'un Puigdemont transversal o d'un Junqueras republicà. Tots dos són peces clau, sempre unitàriament. De reeixir tots dos, com recolliran l'acta? Qui tindrà més privilegis, un empresonat o un exiliat? Sigui com sigui el secret més ben guardat de Sánchez, sempre haurà de passar pel sedàs d'un referèndum de ratificació a favor o en contra de l'autodeterminació irrenunciable, el permís de les urnes. La feina d'Iceta es preveu titànica i de mà esquerra. Sense estirabots habituals -com un indult sense sentència, imperdonable per a la dreta- per no revoltar més el bloc espanyolista. Que un català ostenti el quart càrrec institucional de l'Estat pressuposa una certa garantia que no s'encengui d'immediat la llum verda d'un segon 155. En definitiva, el personatge ha estat triat per apaivagar ànims, fer tornar les aigües tèrboles a la seva llera i aturar més turbulències. Una mesura prudencial d'impàs, encertada com a tàctica, però, molt allunyada de l'objectiu final. La majoria absoluta de catalans que exigeix la consulta no es deixarà seduir ni entabanar per la imposició d'un  nou estatut autonòmic apedaçat, encapsulat o endolcit i oblidar-se  per sempre més d'una DUI, últim recurs a la sordesa estatal obstinada. El PSC-PSOE haurà de mullar-se sense més ambigüitats. Què vol per al futur actual de Catalunya? Alinear-se amb el bloc unionista o parlar de tot sense límits? Els sobiranisme català fa anys que espera contrapartides de Moncloa malgrat no ser necessari per investir Sánchez. Una corda més tensada gens favorable a  la negociació. No van errats qui pensen en unes  eleccions catalanes prematures, però, unificades -sine qua non-, per afrontar l'escac fins ara inamovible. Com, quan i qui farà l'escac i mat decisiu?
Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 13/5/2019

 

dimarts, 7 de maig del 2019

Nova aritmètica del Congrés

Equilibris aritmètics i idelogies partidistes estan en joc per conformar el Congrés. La suma del PSOE amb Podemos i les minories nacionals d'esquerres seran suficients. Arraconar els independentistes és la pitjor panacea per solucionar el conflcte espanyol amb Catalunya.

Resultat d'imatges de chiste sobre el Congreso Madrid
La clau d'ERC per investir Sánchez i obrir-li la porta del Congrés amb la majoria absoluta és sobrera. Ni l’abstenció, ni la negativa en segona volta, en cas de fer-se, pot frenar el retorn a la Moncloa. L’enginyeria matemàtica està en mans dels quatre diputats presos votats que els socialistes donen per fet que perdran les seves funcions legals per inhabilitació sense possibilitat de ser substituïts. Tot està ben lligat en les altes esferes polítiques i judicials. La nova majoria absoluta es reduirà a 174 escons (fins ara 176) que amb el PSOE, Podemos, el PNB, canaris i minories residuals favorables sumen 175. Una solució per avortar la coalició PSOE-C’s malgrat la desaprovació del poder empresarial i bancari. Els 22 escons independentistes no són imprescindibles. Quan votin contra propostes governamentals quedaran alienats amb la dreta espanyola, numèricament, no ideològicament. En aquesta bassa d'oli per a Sánchez només li queda la incògnita del quan seran suposadament inhabilitats o condemnats aquests diputats electes asseguts al Suprem en ple judici. La investidura té un calendari definit. No, la sentència judicial. Com creuar dos tempos tant distants? El tacticisme polític-jurídic té moltes dreceres quan cal. Una vegada més els bascos moderats seran el comodí del  president. A canvi de què? Fa anys que han après de Catalunya a pescar per omplir el cove anual del seu pacte fiscal. Els líders catalans seran l'ase dels cops malgrat la victòria històrica dels republicans. És deplorable que persones innocents -abans que polítics- engarjolades injustament, siguin  caps de turc de mitja Catalunya sobiranista. La resistència independentista dintre del Congrés exigeix una sola veu sense pantomimes ni pretextos. Es recupera la unitat d'un Parlament català potent o les envestides centralistes seran imparables amb nous rècords penals. Cal treure força de la feblesa per negociar de tot a Madrid i parapetar l'autogovern contra un 155 camuflat abans que una segona DUI, pregonada per l’ANC si més del 50% dels catalans opten per marxar d’Espanya. Això només s’obté creixent, no dividint, per demostrar que el conflicte no és de convivència interna sinó d’incomprensió i repressió nacional. Sense trencar el procés més actiu viscut el 28-A, que cal repetir el 26-M a Europa i en cada municipi, com afrontarà l’independentisme els plantejaments del govern des de l’oposició? Qui i com es  farà el primer pas per trencar l’estandby actual? Neoautonomisme, més fredor silenciosa o eleccions plebiscitàries -sinònim de referèndum vinculant- com a àrbitre oficial del contenciós bilateral? La veu de les urnes democràtiques, el poble, no pot ser emmordassada pels tribunals. Final de la pel·lícula.
Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 7/5/2019

dimarts, 30 d’abril del 2019

El poder del vot útil

S'han girat  les cartes dels primers comicis amb sorpreses inesperades. La màgia del vot útil marcat per la por s'ha imposat a Espanya i Catalunya. S'ha aturat una dreta desbocada. Queda la revàlida del 26-M. El vot de proximitat és menys temut, és de casa, però, vital per a l'independentisme.

Resultat d'imatges de chiste sobre el Congreso MadridEl PSOE guanya a Espanya i ERC a  amb l’estratègia de la por contra una dreta desbocada gràcies el vot útil. L'elector espanyol ha votat més les persones que els programes per barrar el pas al bloc conservador, el 'tripachito' de la plaça Colón i del feu andalús. La reconquesta espanyola ha fracassat. Oriol Junqueras aglutina el vot útil dels independentistes, més proper a l'esquerra espanyola que JxCat, tocat per l'enrenou de la divisió interna. Un avís del catalanisme als polítics, que la unió fa la força. Un altre  punt de mira, també aconseguit, superar el PSC. Tant Espanya com  Catalunya obtenen el suport social per esquivar un govern catastròfic per a tots, amb pèrdues de drets democràtics i un segon 155 destructiu. S'engega ara el  pactòmetre que  sembla descartar -recíprocament- el binomi PSOE-C's a la Moncloa. Sánchez abraçarà la cultura de la coalició governativa o continuarà en solitari arriscant durant quatre anys? Si Podemos i ERC són imprescindibles per gaudir d’una majoria absoluta, els republicans no signaran cap xec en blanc. Es mantenen ferms els tres pilars sobiranistes: referèndum d'autodeterminació, república catalana i llibertat de presos polítics. El judici i un hipotètic indult requereixen digestió lenta a partir dels pròxims comicis i la sentència judicial de la tardor. Com s'encarnarà la multilateralitat constitucional del país? La conducta de la por no regirà en les eleccions municipals on l’electorat analitza amb lupa el millor programa per incumbència i proximitat. Només en algun consistori de gran  calatge podria ser prioritària, encara, la derrota del rival ideològic avantposant l'aritmètica al programari. El vot indecís  minva, generalment, en comicis municipals per l'interès dels partits locals. A Catalunya serà decisiu per reafirmar l’auge independentista malgrat la concurrència per separat dels partits sobiranistes. La revàlida  del 26-M promet superar, novament i en escreix, -escons i vots-, al PSC i a C’s. No caldrà comprar més  por  per vèncer un adversari controlat. L’arrelament de conviccions republicanes  arreu de Catalunya trenca fronteres a Espanya. L’altaveu molt sorollós arribarà a l’Eurocambra amb la prohibició absurda i venjativa de la Junta Electoral espanyola vetant Puigdemont, Comin i Ponsatí com a candidats. L'autoritarisme no té cabuda en una democràcia madura com l’europea.
Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia e Berga , 30/4/2019
 

dimecres, 24 d’abril del 2019

Nacionalismes legítims i legals

L'orgull de la diversitat espanyola és una utopia. Quan es pretèn dur a la pràctica resuscita l'extrema dreta amb els seus eslògans uniformistes. D'aquí ve el procés català pacifista en defensa dels drets no reconeguts i maltractats. El 28-A tindrem una nova mostra de la intolerància estatal.

Resultat d'imatges de plurinacionalidad autonomica
Parlem d’errors lingüístics, polítics, històrics, constitucionals i autonòmics imperdonables. Equiparar el terme nacionalisme a radicalisme, colpisme o extremisme és confondre drets, realitats socials a costa la convivència pacífica d'un país secular divers. És negar l'evolucionisme de la voluntat humana lliure.  El nacionalisme català és nefast i combatible i l'espanyol l'únic positiu, unificador i ortodox? Una comparativa paradoxal odiosa. La Constitució parla de l'Espanya plural. De nacions, regions, autonomies i nacionalitats sense matisos despectius. Això equival reconèixer els nacionalismes diferenciats dels conciutadans, visquin on visquin, amb les seves peculiaritats regionals de llengua, costums, tradicions i drets estatutaris legalment aprovats pels respectius Parlaments i referendats per les urnes. Per què la unitat espanyola mal interpretada  vol decapitar una legislació votada i escrita? En un duel polític de debats i mítings  entre partits, en una campanya electoral insultant i agressiva, és immoral  fer servir d'escut i llança defensiva els valors democràtics intransferibles de la llibertat ideològica individual. No existeixen votants bons i dolents en democràcia. Seran  les majories pactistes  que en surtin les responsables de l'ús que en facin al formar govern, sense exclusions, respectant o transgredint la confiança rebuda. També inclou el dret  a decidir en un referèndum inevitable. Si una majoria de catalans o de bascos opten per un autogovern peculiar i diferent de la resta d'espanyols, no acceptar-ho és repressió. Qui trenca, aleshores, la  convivència  impedint la pluralitat constitucional? Un Estat democràtic efectiu mai és immobilista per principi. Recentralització, il·legalització de partits, eliminació de TV catalana, unificació escolar nacional amb el flagell del 155 perpetu seria un retrocés antidemocràtic al colonialisme espanyolista que no tolera divergències legítimes fora de la uniformitat patriòtica. D’aquí neix el procés català, trencar la simetria econòmica abusiva i revalidar en públicament la sobirania política catalana perseguida. On està la versió socialista del federalisme plurinacional? Res a veure amb la restauració d'un Estatut legal trossejat, senyor Sánchez. Catalunya no pot encaixar-se novament en una Espanya compressora i opressiva. Qui ens ha dut fins aquest fangar de desconcert? Un mar d'indecisos tenen l'última paraula. Una batalla ferotge per impedir una dreta devoradora de drets i llibertats. Diàleg, autodeterminació i referèndum continuaran essent els tres murs després del 28-A, governi qui governi, amb esperit neocentralitzador sota un comú denominador: el domini de la riquesa del país des de Moncloa. Polítics i jutges d'una democràcia espanyola qüestionada,  teniu assignatures pendents d'examen abans d'exhibir un màster com a servidors d'un poble lliure d'injustícies.
Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 24/4/2019


-


dimarts, 16 d’abril del 2019

No juguem amb el Sol

Torna la fal·lera fotovoltaica particular amb el Decret oficial d'Autoconsum Elèctric. El canvi climàtic, l'escassedat de recursos naturals i un medi ambient més net exigeixen mesures subvencionades amb la riquesa solar desaprofitada que té el país.

Resultat d'imatges de Energia solarL'energia solar és gratuïta i universal, no la captació. No és patrimoni de cap Estat ni de les companyies elèctriques en perjudici dels inversors. Ho saben bé els lleidatans que van canviar fruiters per camps fotovoltaics. Països nòrdics i centreeuropeus amb radiació solar minsa són més autosuficients. No aprofitar-la és endeutament i més pobresa per al país. Ningú és propietari del Sol que no està en venda. Ara torna la inquietud comercial de l'energia solar subvencionada a nivell familiar i col·lectiu amb el Reial Decret d'Autoconsum Elèctric que coincideix amb la puja tarifària de la llum (4%). Casualitat? Resumint, es presenten com  tres vies  segons el tipus d' inversió i la cobertura: captació solar diària mínima i directa per reduir la factura mensual, substitució total del subministrament extern amb bateries d'emmagatzematge i l'ampliació de plaques per invertir els excedents. Un panorama engrescador a primera vista, però, poc competitiu encara, tenint en compte els anys d'amortització i l'envelliment dels elements (les bateries, especialment) que cal  renovar. Invertir per oblidar-te del rebut de llum o per fer negoci? Els serveis municipals públics haurien de ser models d'estalvi comunitari (enllumenat de carrers, escoles, CAP, Casals, zones esportives). Seria la font de les subvencions particulars i de l'autonomisme particular, a més de la reducció de l'IBI i la gratuïtat de permisos. Una instal·lació fotovoltaica petita (30% de la factura mensual) ronda els 5.000 €. Un segon nivell de consum  unifamiliar integral, entre 10 i 12 mil euros. El tercer no té límits segons l'ambició exportadora. El repte del mercat energètic renovable passa per l'abaratiment global del watt instal·lat, el rendiment solar tecnològic i la vida útil dels components. Oblidar-se dels costos degut als cicles de càrrega i descàrrega i la conversió de voltatge són trampes al solitari. La reducció dels anys d'amortització gràcies les subvencions és la clau de l'inversor juntament amb la seguretat jurídica de l’administració estatal. Com garanteix cap nou impost a l'usuari solar ni per raons d'impacte  visual?  És més la contribució solidària al medi ambient net més que l’estratègia de negoci. El mapa de radiació solar i de la força eòlica  en el marc dels microclimes de Catalunya dóna per ser totalment autòctons energèticament. Només falten polítiques inversores públiques i particulars frenades pels monopolis elèctrics del país que ens condemnen ser dependents de la importació energètica molt cara. La disminució de recursos naturals per la producció elèctrica d'origen nuclear, hidràulic i tèrmic consciencia a nous  consumidors pensant en futures generacions i el canvi climàtic. Són d'agrair les plataformes comarcals impulsores de les energies renovables des de la municipalitat. Especial menció i reconeixement al grup local “Som Energia Osona”. Aquí la democràcia també exigeix sobiranisme energètic.
Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 16/4/2019